El Ter Vell és una de les antigues desembocadures del riu Ter, abans que aquest fos canalitzat cap a l’actual Gola, a mitjan segle XIX, donant lloc a la formació d’aquesta llacuna litoral. Durant dècades, l’accés a la platja en aquest punt s’ha facilitat amb un aparcament informal a peu de platja. Avui, aquesta estructura està en procés d’eliminació i de restauració de la cadena platja-duna-trasduna-marisma-llacuna.
Cap al sud, la urbanització de Griells, desenvolupada en primera línia de mar durant la dècada de 1960, presenta avui el tram de costa més erosiu de l’àrea de treball. L’espai antropitzat és l’element disruptor del sistema litoral actiu, fet que dificulta la recuperació del sistema després dels temporals. Recentment, s’han desenvolupat dunes davant la zona urbanitzada, cosa que ha limitat notablement la taxa d’erosió durant els darrers anys. Entre Griells i la desembocadura del riu Ter es troba el tercer espai de treball de DUAL al Baix Ter: la Pletera. En aquest paratge es va començar a construir, a la dècada de 1980, una urbanització per a 1.350 habitatges. L’urbanització dels terrenys va comportar una profunda alteració dels hàbitats naturals, que van ser coberts de materials de rebuig per aconseguir l’elevació de la cota, i sobre aquests va arribar a construir-se un passeig d’aproximadament un quilòmetre de longitud.
La crisi econòmica posterior als Jocs Olímpics de 1992 i altres factors, com els canvis en la legislació sobre el domini públic marítim-terrestre i les noves sensibilitats dels governs locals, van convergir per evitar la transformació completa d’aquests sectors i afavorir que l’any 2014 s’iniciessin obres de desconstrucció d’aquest tram i de naturalització de llacunes i marismes en el marc de diferents projectes LIFE.
